germà | germana
m. i f.
1. frare, fra
a) Explicacions d'ús
El mot frare és una forma arcaica de germà que actualment s'aplica només als monjos, mentre que el mot fra és el tractament amb què es fa precedir el nom d'un monjo quan se l'esmenta. Ex.: No som de la mateixa família però ens estimem com a germans. / Fra Robert ja és aquí.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: germanor, agermanar, germandat // fraternal, fraternitat, confraternitzar
f) Explicacions suplementàries
La variant oral flare és general a tota l'àrea del català occidental a més d'altres zones prepirinenques, però en l'escriptura no ha transcendit a l'estàndard.
2. [fam. per ext.] camarada, company, col·lega
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ell ha sigut un bon company de feina al llarg de tot el que ha durat la universitat; sempre ens estàvem ajudant.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: nano (fam.)
Tot i que nano fa referència a un nen o xiquet menut, en l'àrea de València també s'empra, de manera col·loquial, per a fer referència a un amic o company.
f) Explicacions suplementàries
Per influència de l'anglès en l'ús de la paraula brother, s'està estenent entre el jovent la paraula germà, com a apel·latiu, per a fer referència a un bon amic.
3. [cadascun dels germans nascuts d'un mateix part] bessó / bessonada
a) Explicacions d'ús
Quan es fa referència al naixement d'uns bessons és corrent emprar el mot col·lectiu bessonada. Ex.: Ell és el meu germà bessó, com podeu veure. / A ca la Rosa han tingut bessonada.